Dissabte 5 de Maig de 2012 – 11:30h. del migdia

••• CUANDO PASAN LAS CIGÜEÑAS •••

MIKHAÏL KALATÓZOV (1957) V.O.Rus, Subtítols en Castellà
Palma d’Or al Festival de Cannes 1958

CAFÈ-TEATRE LLANTIOL – С. Riereta, 7 – Barcelona – www.llantiol.com
Entrada: 2,50€

11:30 – Obertura de la sala i del cafè-bar
12:00 – Presentació del film en rus (traducció simultània al català)
12:15 – Projecció del film

Associació RussoCatalana ARCA – www.arca.cat

РОССИЙСКОЕ КИНО CINEMA RUS

В субботу 5 Мая 2012 г. в 11:30 ч. дня

••• ЛЕТЯТ ЖУРАВЛИ •••

Реж. Михаил Калатозов (1957 г) Фильм на рус. яз. Субтитры на исп. яз.
Лауреат «Золотой пальмовой ветви» Каннского Фестиваля 1958 года

CAFÈ-TEATRE LLANTIOL –С. Riereta 7 – Barcelona – www.llantiol.com
Билет: 2,50€

Время открытия зала и кафе-бара в 11:30 ч.
Презентация фильма на рус. яз. с синхронным переводом на кат. яз. – в 12 ч.
Показ фильма начнётся в 12:15 ч.

Русско-Каталонская Ассоциация АРКА – www.arca.cat

В субботу 14-го апреля 2012 г. в 12 ч. дня

СОБАЧЬЕ СЕРДЦЕ

Реж. – Владимир Бортко (1988 г) Фильм на рус. яз. Субтитры на исп. яз.
«ПРИЗ ИТАЛИИ» НА КИНОФЕСТИВАЛЕ В ПЕРУДЖЕ В 1989 ГОДУ

CAFÈ-TEATRE LLANTIOL – C. Riereta, 7- Barcelona – www.llantiol.com

Билет: 2,50€

Poemes musicats del segle XX i XXI.

Pomança es el gènere probablement mes destacat de la canço popular russa despres del folklore.
El terme “romanç” va sorgir d´Espanya durant l’Edat Mitjana, originalment denota una cançó secular en espanyol. Aviat va entrar en ús en altres països. A Rússia els treballs vocals en francès (encara que estiguin escrits per un compositor rus) originalment s´anomenaven “romanços”, i els treballs escrits en rus – “cançó russa”. Després va apareixer el gènere romàntic rus, que ràpidament es va fer popular influït per la gran onada del Romanticisme.
Al segle XVIII va sorgir el “romanç sentimental”, quan els poetes composaven els versos sobre els motius de cançons populars. Amb aquesta base a la primera meitat del segle XIX, els principals compositors russos van crear el gènere del romanç gitano, posteriorment perfeccionat pels mateixos gitanos.

Per descomptat, es dificil en una nit resumir tota la historia del “romanç”, pero, si bé es pot intentar. Aquesta nit sonaran els romanços, basats en els poemes clàssics de Pushkin i Lermontov, cançons d´autor basades en els poemes d’Edat de Plata de Marina Tsvetàieva i Sofia Parnok, els versos de la segona meitat del segle XX dels poetes com Joseph Brodsky i Leonid Gubanov i també canço d´autor d´ Elena Frolova.

L’August Vidal (1909 – 1976) va ser un prestigiós traductor del rus a l’espanyol. El llibrе ens presenta un recorregut per la seva vida: la seva activitat com a mestre, pedagog i activista sindical abans del 1936; el seu paper durant la guerra civil; la seva vida a la Unió Soviètica, on va emigrar el 1939, després de la derrota de la República; la seva família; el seu retorn a Espanya el 1957, juntament amb la família, i la seva activitat com a traductor. L’autor ha sabut mostrar els esdeveniments històrics del segle XX a través de la biografia concreta d’una persona que hi va prendre part ben activa.

La biografia de l’August Vidal respon a una iniciativa de l’Ajuntament del poble de Llagostera, d’on era originari, amb motiu del centenari del seu naixement.

En la presentació hi participaran: Enric Ramionet, l’autor del llibre, i Marta Albà, arxivera de l’Ajuntament de Llagostera i ànima dels actes organitzats en memòria d’A.V., com la publicació del llibre i l’atorgament del nom d’A.V. a una nova plaça del poble.

Molt probablement, si heu llegit literatura russa en castellà, heu llegit alguna vegada alguna traducció de l’August Vidal, o Àvgust Akímovitx Vidall, com li deien a Rússia. Us convidem a conèixer qui era aquesta persona.

Us esperem!

El nostre objectiu principal es fomentar la divulgació i el coneixement tant de la cultura russa en terres catalanes, com de la cultura catalana a Rússia.

Nostres activitats han abraçat tant el camp literari com el de les arts escèniques, la música, les arts audiovisuals o la gastronomia, i han inclòs: concerts, recitals de poesia, conferències, exposicions de pintura i fotografia, invitació de poetes i grups musicals russos entre d’altres.

La confiança creixent per part d’un públic tant rus com català (i en definitiva, espanyol) ens reafirmen en la convicció que aquesta és una proposta cultural a hores d’ara ja ben consolidada i que ha sabut trobar el seu lloc en l’entorn cultural barceloní, on ha rebut reiterats elogis.